Nit propost.org al LEM 2012
propost.org proposa de nou una nit poètica en el marc del festival LEM, organitzat per Gràcia Territori Sonor. En aquesta ocasió, oferim dues actuacions que, des de dues mirades ben diferents, investiguen les possibilitats sonores de la poesia.
Andríi ANTONOVSKIY
Voz Mal (Jaume Ferrete + Gerard Ortín)
Dijous 25 d’octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
Sicília, 321
Barcelona
Entrada lliure
http://www.gracia-territori.com
Andríi ANTONOVSKIY
(Khmelnitskiy / Barcelona)
El LEM torna a comptar enguany amb projectes poètics sense títol – propost.org per inocular al dispositiu una (im)pertinent dosi de ràtzia poètica. Concretament, una dosi doble. Tot comença amb la revolta catalanociríl·lica d’Andríi Antonovskiy, poeta i pintor (aquest sota el nom de Baton) ucraïnès establert a Barcelona des del 2001 i una presència habitual per bé que sempre sorprenent a les cites i conclaves poètics de Catalunya. Antonovskiy és un guerrer estepari de debò, una fera sense domesticar que clava dentades versiculars i es mou amb múscul rocker per paratges eclèctics, mostrant en tots ells una encomiable capacitat no només de supervivència, sinó també d’evolució amb èxit. Ara que sembla evident la necessitat d’esperits sanguinis és un bon moment per reivindicar en aquest inici de la nit propost al bar de La Sedeta el gaudi d’aquest espècimen en llibertat.
VOZ MAL (Jaume Ferrete + Gerard Ortín)
(Barcelona)
www.jaumeferrete.net/ed.html
El segon capítol d’aquesta nit propost al LEM arriba de la mà de Jaume Ferrete, fins ara timoner dels tallers Hertziosfera que Gràcia Territori Sonor organitza amb Sons de Barcelona ―i dels quals podreu veure una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster aquests mateixos dies, consulteu aquest programa― i que ara fa visible i audible la seva vessant com a rapsode dislocat i incorrectíssim. Juntament amb Gerard Ortín (bateria), Ferrete construeix a Voz Mal un experiment poètic i musical per mitjà del qual dóna lloc a un nou gènere: un tipus de lírica que faria les delícies de Freud o de Lacan, una psicoanàlisi electropop i terrorista en què fan cap sense complexes la política, la infància escatològica i la sexualitat. Un assemblatge que trastoca amb la naturalitat de qui no vol la cosa i que demostra amb rotunditat que el llenguatge és quelcom molt, molt perillós.