Dijous 15 de setembre:
Ajo + Don Simon y Telefunken

Dijous 22 de setembre:
Oriol Ponsatí-Murlà, Cantus specularis
Irene La Sen + Xarro de las Calaveras

Dijous 29 de setembre:
Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga), Mimar lugares
Eugenio Tisselli

Dijous 6 d’octubre:
Mireia Calafell + Miguel Marín + Nomade, Textures

Totes les sessions tindran lloc a les 20 h
Entrada: 3 eur

Espai Cultural Caja Madrid
Plaça Catalunya, 9
08002 Barcelona

Presentació

Durant el segle xx, al capdavant de gairebé tots els moviments d’avantguarda hi va haver un poeta (o més d’un). Van sacsejar el món de les arts per convertir l’obra d’art en un concepte, en un gest. Perquè el poeta, des de sempre, se serveix de totes les eines que té al voltant i dialoga amb el present, ajudat per un baix continu que ens recorda que som éssers. La poesia està permanentment en transformació, en un equilibri delicat entre present i horitzó, lliure formalment. Així ha estat en la poesia medieval, en la poesia barroca, en la poesia contemporània; així és avui. És en el nostre segle, després de totes les sacsejades del segle xx, quan la poesia desplega amb major sentit aquesta diversitat d’instruments i possibilitats. El món virtual, a més, fa que ens apropem encara amb més curiositat al cos present, a la fragilitat d’un poema que en ser dit, en realitzar-se, s’esvaeix.

Dick Higgins va encunyar el terme intermedia per designar aquelles pràctiques artístiques, especialment poètiques, que es mouen entre terrenys diferents, que exploren possibilitats més enllà dels límits. Altres termes, com polipoesia, feien patent la necessitat de definir aquelles expressions que, després de les avantguardes, s’endinsen sense bel·ligerància en totes les possibilitats obertes. Un exercici de síntesi, una manera d’assumir una tradició i expandir-la. Vivim un moment en què la poesia està més viva que mai, més a prop dels escenaris i dels carrers que dels llibres i les biblioteques inaccessibles. Com més tecnificada és la nostra realitat –també la poesia–, més desitgem presenciar un gest efímer. Els recitals de poesia són cada cop més habituals i les propostes, cada cop més transversals i exploratòries. La poesia és acció, la poesia és un diàleg amb el present: la tradició de la invenció del llenguatge.

L’interès d’Intervocàlica se centra en poetes que troben en l’oralitat i les pràctiques intermèdia una manera necessària per “escriure” i “publicar” els seus treballs. Les sis propostes parteixen de maneres d’escriure i de fer servir diverses eines molt personals i amb una forta voluntat de connectar amb el públic.

Dijous 15 de setembre:

Ajo + Don Simon y Telefunken

www.myspace.com/ajomicropoetisa
www.myspace.com/donsimonytelefunken

Ajo Micropoetisa - foto de Teresa Serigó

La micropoetisa Ajo, abanderada de la poesia que està sacsejant Madrid, obre aquest cicle acompanyada del grup interestel·lar Don Simón y Telefunken. Ajo és cantant, poeta, agitadora i personatge de referència de la cultura underground de Madrid. Com a cantant i lletrista de Mil Dolores Pequeños edità entre 1992 i el 2000 quatre àlbums i alguns singles, com ara De la piel pa dentro mando yo, amb Antonio Escohotado, que ha esdevingut un himne antiprohibicionista.

Actualment dirigeix el festival de poesia i polipoesia Yuxtaposiciones, a La Casa Encendida de Madrid. El seus poemes són breus, punxants i plens d’ironia i sarcasme. Després de Micropoemas (Luz Roja, 2004) i Micropoemas 2 (Arrebato Libros, 2007), dos èxits sense precedents en la micropoesia universal, acaba de publicar Micropoemas 3 (Arrebato Libros, 2011). Ha col·laborat amb destacats músics com Javier Corcobado, Javier Colis, Nacho Mastretta i Judit Farrés.

Don Simon y Telefunken, per la seva banda, afirmen haver estat part de la big band que va amenitzar el Big Bang, tot i que segons els responsables de l’únic disc que han editat fins ara, Música de vanguardería, el grup es va formar fa més d’una dècada en algun lloc de Tarragona. Alguns han definit el seu estil com música tradicional espacial, però de l’espai interior, no de l’exterior. Altres l’han definit com la unió dels sons més estranys de la música experimental amb les alegres cançonetes dels programes de Disney de dissabte al matí. Armats amb instruments de tota mena, alguns procedents de qualsevol botiga de joguines, han col·laborat assíduament amb galàctics com Pau Riba, Pascal Comelade i Enric Casasses.

Dijous 22 de setembre:

Oriol Ponsatí-Murlà, Cantus specularis

Oriol Ponsatí-Murlà + Georgina Reyner

Cantus specularis, una obra fonètica d’Oriol Ponsatí-Murlà, interpretada por Georgina Reyner Saurí (mezzosoprano) i Oriol Ponsatí-Murlà (rapsode)

El tema del descobriment d’un mateix, el coneixement i el reconeixement a través del mirall ha estat, des de sempre, objecte d’especulació literària, estètica, mitològica i filosòfica. Des dels mites de Narcís i de la Medusa fins a Carroll, Borges i Lacan, el mirall ha exercit un poder de fascinació sovint funest, a causa de la tensió que imposa entre proximitat i distància. Cantus specularis vol ser una nova aproximació al fenomen del mirall des d’un punt de vista fonètic. Una veu inicia un viatge fònic que l’anirà aproximant, molt a poc a poc, a si mateixa. Aconsegueix, tot just un moment, reconèixer-se en el seu mirall fonètic i de seguida veu –sent– com, novament, la seva veu s’allunya d’ella mateixa.

Oriol Ponsatí-Murlà(Figueres, 1978) és rapsode, parafilòsof, antipianista i microeditor. Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d’Agustí d’Hipona i professor en aquesta mateixa universitat, des de 2006 ha dedicat una atenció especial a la poesia fonètica i ha recitat una vintena de vegades la Ursonate de Kurt Schwitters. El juliol de 2009 va interpretar, en solitari, l’obra per a piano Vexations, d’Erik Satie, de vint hores de durada ininterrompuda. Director de publicacions d’Accent Editorial (2007-2010), actualment dirigeix les dues col·leccions d’Edicions de la Ela Geminada.

Georgina Reyner Saurí (Sant Feliu de Guíxols, 1979) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Girona i professora de l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols. Com a solista ha cantat sota la direcció de Lluís Caballeria, Carles Coll, Christian Curnyn, Lorenzo Coppola, Carles Magraner, Xavier Sans i també és habitual la seva participació en el Festival de Música de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

Irene La Sen + Xarro de las Calaveras,
Cal viva

www.myspace/irenelasen

Irene La Sen + Xarro de las Calaveras

Irene del Valle de la Sen (Barcelona, 1984), més coneguda com Irene La Sen, centra el seu treball en la paraula parlada, en l’espai entre poesia i música. Resideix actualment a Palma de Mallorca. Ha protagonitzat multitud d’improvisacions en viu i ha participat en festivals d’art experimental, poesia i creació emergent, a banda d’una contínua activitat en circuits de poesia underground, jam sessions i slams de diverses ciutats. Entre d’altres, ha actuat a Cosmopoética 2010, en el festival SOS 4.8 de Múrcia, en la Noche del Poetry Slam Europeo a Madrid, en el 1r Campionat de Poetry Slam de Barcelona i en European Poetry Slam Days Berlin 2009. Ha publicat el disc de poesia experimental Los métodos (Isolation Records, Polònia, 2010) al costat de Jazznoise i el llibre Cal (Ya lo dijo Casimiro Parker, Madrid, 2010) que inclou el CD Cal viva, íntegrament produït per Xarro de las Calaveras y que serveix de base per a l’espectacle Cal viva. En aquest recital, la seva poesia a la música i els sons de Xarro de las Calaveras, antic component del grup de rap La Puta Opepé, que li prepara les bases i els jocs electrònics sobre els quals desfilen les paraules. Sons de jazz, blues y breakbeat y samples juguen amb els poemes. Influenciades per l’arquitectura i l’urbanisme, però sobretot per la pròpia experiència, les lletres d’Irene La Sen exploren sense voler-ho les reaccions de l’individu enfront d’una ciutat hostil i castigada, les relacions humanes, el dolor i la contradicció, entre altres temes.

Dijous 29 de setembre:

Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga), Mimar lugares

www.oozebap.org/bilal

Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga)

Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga) és fundador i editor d’oozebap (www.oozebap.org), un projecte de difusió i traducció d’aspectes espirituals, culturals i sociopolítics de l’Àfrica. Aquesta tasca pràcticament artesanal la combina amb la seva tasca poètica, que té com a darrer resultat el llibre Mimar lugares (oozebap – propost.org, 2011). Es tracta d’una poesia íntima i social, experimental i tradicional, amb ecos de flamenc i mística islàmica, arrelada en el paisatge mediterrani i molt pendent de conjugar forma i contingut. En la posada en escena d’aquests poemes, el vídeo i el so acompanyaran aquesta proposta personal. Dídac P. Lagarriga ha publicat, sota diferents noms, assaig, poesia, experimentació sonora i novel·la, a banda de traduir treballs sobre el món islàmic i el continent africà per a oozebap. Tot i que la seva activitat poètica s’ha anat desenvolupant amb ritme propi i lluny dels circuits habituals, ha presentat algunes de les seves propostes poètiques en festivals com Yuxtaposiciones i PROPOSTA. Serà la primera vegada que els poemes de Mimar lugares pugin a l’escenari.

Eugenio Tisselli

www.motorhueso.net

Eugenio Tisselli

Des de fa més de 10 anys, escriu amb llum. I tot i que fa servir paraules, les imatges, el so i el moviment també formen part de la seva escriptura. Fa públic el que escriu fent performances, en les quals utilitza MIDIPoet, una eina que va crear especialment per transformar-se, a poc a poc, en un “text jockey”. En aquesta performance, escriu sobre turistes, aeroports i camells i sobre la manera com llesquem el món. Nascut a Mèxic el 1972 i barceloní d’adopció, Eugenio Tisselli prové del món de la tecnologia digital i circula amb comoditat pels terrenys de la paraula a través de projectes com MIDIPoet, un programari per generar poesia visual interactiva. Ha treballat, entre d’altres, amb els poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay i ha actuat en festivals de poesia com Yuxtaposiciones, a La Casa Encendida de Madrid.

Dijous 6 d’octubre:

Mireia Calafell + Miguel Marín (música) + Nomade (vidsuals), Textures

www.mireiacalafell.com
www.miguel-marin.com
www.anunlocatedstudio.com

artsmoved.cat

Textures és un recital de poesia de Mireia Calafell amb música de Miguel Marín i visuals de Nomade. Tres disciplines artístiques dialoguen en l’escenari per crear una atmosfera lírifca i suggerent en què els espectadors se submergeixen per escoltar, sentir i veure un recital de poesia. Amb delicada elegància, Miguel Marín toca instruments insòlits combinats amb loops electrònics i Mireia Calafell llegeix poemes dels seus llibres Poètiques del cos i Costures, passant per versos d’altres autors. Música i poesia es troben als vídeos de Nomade, que, més que il·lustrar, volen acompanyar i suggerir una idea, una imatge, una forma. Fins al 2010, Textures ha viatjat, dins del festival Artsmoved, a l’Argentina i la Xina.

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) treballa a l’associació cultural artsmoved.cat i forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2006 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller amb Poètiques del cos (Galerada, 2006), poemari que va rebre també el premi de poesia Memorial Anna Dodas. El 2009 va guanyar el Premi Josep M. López Picó de poesia amb Costures (Viena Edicions, 2010). La seva obra ha estat inclosa a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008), El poder del cuerpo. Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009) i Doce poetas catalanes contemporáneos (Editorial Espacio Hudson, 2011). Ha recitat a diferents ciutats de Catalunya i Espanya, a banda de l’Argentina, França, Itàlia i la Xina.

Miguel Marín, músic sevillà establert a Barcelona des de 2003, es una dels compositors més inquiets de l’escena electrònica d’Espanya. Ha estat el bateria de la banda Piano Magic i actualment es dedica al seu projecte personal, Árbol. Col·laborador de realitzadors, coreògrafs i artistes com Bigas Luna, Leo Obstbaum, Jack Davies, Santiago Garrido, Erre que erre, Company Decalage, Company Chameleon, Saju Hari i Navala Chaudhari, entre d’altres, és el responsable de nombroses bandes sonores per a cinema i teatre i també de diversos muntatges sonors per a videoinstal·lacions. Al llarg de la seva carrera, ha gravat una vintena de LP i ha participat en festivals de música i multimèdia com Sónar, Benicàssim, Lovebytes, AvMotional i el LEM.

Nomade és un equip de dissenyadors que el 2009 van decidir deixar enrere la vida i les feines sedentàries i combinar el treball telemàtic amb la idea de viatjar per tot el món. Com a resultat, Nomade és un estudi sense localització, sense cap telèfon ni adreça fixos. Han realitzat projectes a l’Argentina, el Vietnam, Espanya, la Xina, els Emirats Àrabs i Corea i han treballat tant en l’àmbit cultural com en comercial, per a diferents marques i editorials.

projectes poètics sense títol-propost.org presenta, a la renovada Sala Conservas, una vetllada en què la poesia en directe i el vídeo seran els protagonistes. Una projecció i tres actuacions en directe de tres nòmades de la paraula per indagar en el diàleg entre la poesia oral i les eines videogràfiques.

En la primera part, es projectarà el vídeo Poesia En Viu a Barcelona (1991-2003), realitzat per Habitual Video Team, un equip videogràfic integrat per Josep M. Jordana i Lis Costa que des del 1991 documenta, entre d’altres, bona part de les activitats poètiques més experimentals de la ciutat de Barcelona. El vídeo, de 60 minuts de durada, recull una selecció d’aquestes gravacions d’entre els anys 1991 i 2003, dotze anys especialment actius en l’àmbit de la poesia recitada i les seves fusions. El treball inclou actuacions de poetes com ara Joan Brossa, Enric Casasses, Jordi Pope, Accidents Polipoètics, Carles Hac Mor,Ester Xargay, Dolors Miquel, Josep Pedrals, Jaap Blonk i Bernard Heidsieck.

La segona part estarà integrada per tres actuacions en què l’ús de la paraula en directe i l’ús del vídeo es fusionen. Es tracta de propostes ben diferents que exploren davant del públic el terreny obert entre la paraula i la imatge en moviment.

Miriam Reyes, nascuda a Orense, criada a Veneçuela i actualment resident a Barcelona, elabora una escriptura intensa i personal combinada amb el treball en vídeo, que incorpora tant en peces videogràfiques com en els recitals en directe. A més a més, Miriam Reyes ha destacat pels seus tres llibres editats fins ara (Espejo Negro, Bella Durmiente i Desalojos), el segon dels quals va ser finalista del XIX Premi de Poesia Hiperión. Ricardo Domeneck, per la seva banda, és també un poeta que necessita incorporar el vídeo i l’experimentació amb el so en els seus recitals. Brasiler i berlinès d’adopció, l’any passat va actuar a Barcelona en el marc de les jornades Berlín-Barcelona: una transferència poètica, coorganitzades pel Goethe-Institut i propost.org. Desenvolupa també una intensa activitat com a DJ i com a organitzador de les sessions Berlin Hilton. Finalment,Eugenio Tisselli, nascut a Mèxic i barcelonès d’adopció, prové del món de la tecnologia digital i circula amb comoditat pels terrenys de la paraula a través de projectes com MIDIPoet, un software per generar poesia visual interactiva. Ha treballat, entre d’altres, amb els poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay i darrerament ha actuat al festival de poesia i polipoesia Yuxtaposiciones de Madrid.

Programa

19.30h. Projecció del vídeo Poesia En Viu a Barcelona, realitzat per Habitual Video Team i produït amb propost.org. 60 minuts, Barcelona 2003.

20.30h. Actuacions de:

Miriam Reyes 
Ricardo Domeneck
Eugenio Tisselli

En paral·lel: 

DJ Kate Boss al Club Tropicana

dijous 11 de desembre, a partir de les 00h

Paral·lelament, Ricardo Domeneck presentarà, sota el nom de Kate Boss, la seva faceta de DJ en el marc de les sessions del Club Tropicana, organitzades per Silvia Prada, el dijous 11 de desembre al Lotus Theatre (Bailèn, 22) a partir de les 12 de la nit. L’acompanyarà DJ Handyhan. Activitat realitzada amb la col·laboració de Dibina.

Club Tropicana: www.myspace.com/elclubtropicana
DJ Kate Boss: www.myspace.com/amphibianalphabet
DJ Handyhan: www.myspace.com/handyhan

organitza:

projectes poètics sense títol – propost.org

amb la col·laboració de:
Habitual Video Team 
Conservas
Dibina
Club Tropicana – Silvia Prada

amb el suport de:
Institut de Cultura de Barcelona
Institució de les Lletres Catalanes