PROPOSTA 2004 . festival internacional de poesies + polipoesies. cccb.  o     
home   programa   seccions + participants                   I  castellano  english 

 

 
seccions + participants
cloenda

patience agbabi

londres, 1965
poeta i performer. nascuda a londres de pares nigerians, va passar la seva infància a gal•les del nord i va estudiar a la universitat d’oxford. en els darrers 12 anys, ha intervingut en nombroses lectures i festivals al regne unit i a l’estranger.
r.a.w., el seu debut poètic, va aparèixer el 1995 i va guanyar el 1997 l’excelle literary award. la seva poesia ha estat publicada en diversos diaris i antologies, entre les quals bittersweet: contemporary black women's poetry i ic: the penguin book of new black writing in britain (2000). el seu darrer treball, transformatrix (2000), un comentari de la societat britànica de finals del segle xx i una celebració de la forma poètica, va ser publicat el 2000 i va rebre crítiques excel•lents en publicacions com daily telegraph, independent on sunday i poetry review.
a banda de les nombroses actuacions, agbabi va col•laborar amb adeola agbebiyi i dorothea smartt per crear fo(u)r women, una peça teatral polifònica que va ser premiada al ica el 1996. va ser membre d’atomic lip, el primer grup pop de la poesia, del 1995 al 1998, l’última gira del qual, quadrophonix (1998), incorporava vídeo amb actuació en directe. recentment ha pres part en modern love, un tour pel regne unit de diversos poetes propers a l’spoken word que parlen sobre l’amor i les relacions actuals. el març de 2002, va poarticipar en la gira de modern love a suïssa amb la poeta i autora teatral malika booker.
patience agbabi ha llegit, habitualment en solitari, en importants festivals literaris al regne unit, entre els quals l’edinburgh book festival i el ledbury poetry festival, i en festivals de música, entre els qual el glastonbury festival i el soho jazz festival. també ha estat convidada pel british council en una extensa sèrie de lectures en lloc com teatres d’universitats o estacions de metro en països com namíbia (1999), la república txeca (2000), zimbabwe i alemanya (2001) i suïssa (2002).
viu a londres i està considerada una de les veus més importants de la nova poesia britànica. actualment està treballant en el seu tercer llibre, body language.

 

Les siameses

 

Perdona. Ets la Janie, oi? Jo sóc la Rhea.
Em sap molt greu. Sí, jo coneixia la teva mare.
No em deus recordar, eres un nadó
quan ens vam veure per darrer cop. Potser la teva mare et va dir...?
No? No, L’esquela de The Times
M’ha semblat que havia de venir, retre-li homenatge,
era una inspiració per a tots nosaltres.
Difícil d’entendre, m’imagino.
El servei ha estat sublim, tantes flors.
Un gintònic, gràcies. La ruïna de la mare.
Tens fills? Sí i no.

Vaig conèixer la teva mare fa quaranta anys
a l’hospital. Totes dues estàvem esperant,
les dues vam tenir una falsa alarma. Vam continuar ingressades.
El seu llit era al costat del meu i de seguida ens vam avenir
tant que ens van posar el malnom de bessones siameses.
La teva mare sempre entrava d’amagat menjars prohibits
--en aquells temps els hospitals eren com presons—
i cada dia fèiem una festa a mitjanit.
M’ajudava a no embogir. Quan van començar els dolors
em va agafar de la mà fins que van venir les infermeres.
Totes dues vam tenir una nena el mateix dia.
El 21 de maig del 1960.
El teu aniversari, maca. Vaig posar Sophie a la meva nena.
La teva mare no es decidia entre Amanda
i Jane. Jo li vaig dir: Té cara de Jane.
Em sentia tan emocionada, tan contenta, vaig plorar.
Vint-i-quatre hores després la Sophie va morir.
El cor feble, van dir. Em vaig posar a bressar-la,
van caler tres metges i un sedant
per separar-me d’ella. Sí, estic bé,
gràcies. No recordo gairebé res
del funeral. Només que no podia plorar.
Tantes flors. Només recordo
la tornada a l’hospital, la visita
a la teva mare i trobar-la adormida.
Et vaig agafar, Janie, em vaig posar a caminar
passadissos, escales avall i passadissos.
Ningú no em va aturar. Ningú no ho fa mai.
No et vas moure fins que vam arribar al cotxe
i quan et vas posar a plorar, et vaig posar al pit
i et vaig donar de mamar. Janie, no ho entens?
El meu marit i els metges, i ara tu.
Jo hauria d’haver estat la teva mare, el destí va fer
que la Sophie morís. Éreu idèntiques,
un ou dividit en dos. Em van tancar
fins que vaig ser massa gran per tenir més fills.
No em deixaven anar-te a veure. Cada setmana
llegia coses sobre la teva mare al diari
i de vegades sobre tu. Ningú no sap que sóc aquí.
No ploris, Janie. Ara jo sóc la teva mare.
Sé que un dia ens tornarem a trobar.
Disculpa’m un moment... Cavallers,
em penso que hi ha hagut un terrible error,
la senyora que busquen és morta.
Ella és la meva filla, Janie. Saben...?
Deixin-me anar! Com s’atreveixen! Deixin-me anar!

 

El Factor X

Quines habilitats et puc oferir?
Jugo a tennis a la xarxa,
contra mi mateixa. Vine vine!
Omplir el teu qüestionari
va ser com tenir una orgia amb un sol home
i jo sóc totes les dones. Em vas cridar,

Senyor Y, perquè tens un enemic,
tu mateix. Deixes que les normes et continguin.
Jo regiro les normes per mantenir el contingut.
Jo sóc el peix que va inventar les mitges
de xarxa, no els pantis. Et conformes
per justificar els teus ingressos de sis xifres.

Obres la porta, m’aculls
a la teva cel•la d’oficina i sèsam obert
jo faig del teu sostre de vidre una forma d’art.
La perspectiva, Senyor Y. Puc ajudar-te
i no em refereixo a l’engròs o net,
copyright o patent.

Em penso que endevines la meva intenció.
Per què he vingut?
Sóc l’amant del mestre del sonet
però tinc més de dos costats.
Tota la raça humana és el meu menú.
tota criatura viva, Puc adoptar la seva forma
el seu ADN exacte i actuar
com ells, Senyor Y. Sóc mutant
però ja ho sabies, oi?
Cabells vermells i escates blaves esdevenen
jo. Però preferiria ser tu que jo.
M’agrada la gent que dirigeix el planeta

i la teva condició és un imant,
el teu uniforme d’executiu
el teu aire de bonhomia forçada
que emmascara una dècada de descontent.
El teu cos, Senyor Y,. he esdevingut
tu. Sóc el teu eco. Sóc tu.

Benvingut, Senyor Y. Quines habilitats em pots oferir?
Ara et tinc a tu a la meva xarxa.
Explica amb detall el contingut del formulari...





Mira la Lolo!

Quins llavis realçats amb col•lagen que té,
quins cabells rossos,
quin oh la la!
Mira la Lolo!

Els seus ulls d’ametlla sedueixen,
té la boca oberta
com una nina de goma.
Tot el que has de fer és bufar.

Una Galatea de cirurgià,
una fanàtica postmoderna
més silicona que cel•lulitis.
Estira una corda i mira com li creixen les tetes

fins a la talla 54.
Amb por a volar per si explota,
anhela que l’última anestèsia
li passi del cos a l’ànima.

Mira la Lolo.
La seva vida és odiar-se ella mateixa,
plorar, parlar, caminar adormida
amb pastilles i alcohol

fins que esdevingui passat.
Com Marilyn Monroe.
Mireu-la bé per última vegada.
Tenia trenta anys.


Patience Agbabi
Traducció: Dolors Udina

   
         web design: kton y cia