christian uetz

egnach, suïssa, 1963
estudià filosofia, literatura comparada i grec antic. viu a zuric. fins a l’actualitat ha publicat els reculls de poesia lure (1993), reeden (1994) i nichte (1998) i els llibres zoom nicht (1999), llibre de proses pel qual va guanyar el premi 3saten el concurs ingeborg bachmann, don san juan (2002) i das sternbild versingt (2004). però és conegut sobretot per les seves innombrables actuacions, plenes d’intensitat i d’emoció, en festivals de poesia sonora i d’spoken word arreu del món, com el festival de poesia berlín i el de medellín. a més, ha actuat amb el trio experimental suís koch-schütz-studer, amb el qual ha enregistrat dos discs.
“qui hagi estat present en alguna de les lectures poètiques que christian uetz fa de memòria, sabrà què volia dir nietzsche quan afirmava que cal comprendre de quina manera és possible ballar amb el llenguatge. les seves excentricitats onopatopoètiques el fan semblar totalment embriac i al mateix temps absolutament serè.”
(karl-heinz-ott, maig 2002, neuen zürcher zeitung)
 

PER TU m’encenc amb ganes, Dinamita.
L’un per l’altre ens encenem amb ganes, Sulamit;
i per culpa del sexe esclatem.
Per culpa de Déu cremen;
per culpa de la mort per culpa de la vida per culpa de l’esperit,
per la pròpia i per l’aliena;
per façanitat de la fallença de la falsedat,
per la vanitat de la presumpció de la infàmia,
per la pròpia i per l’aliena;

i ens apaguem.




ESCRIVINT es diu tot al marge-fora del temps,
llegint t’ho faig etern:
Vols un massatge a l’esquena?
Vols que et faci petons als peus?
Vols ser acariciada llepada follada?
Que et puc acariciar els cabells?
Que et puc fer petons als pits?
Que et puc llepar el cul?

Perquè aviciar-te és sempre tan obscè com el meu gos en zel,
el que t’he escrit només escrit m’accita fins a la fi dels temps.






I que ens estimem o no,
tant se val.
I que visquem o no,
sols o no,
tant se val,
i que si això i que si allò altre.

És només la desbordant,
dolorosament bella,
tristament riallera
claror del cor.