|
PROPOSTA
2004 . festival internacional de poesies + polipoesies. cccb.
o |
|
|
|
 |
|

|
|
seccions + participants
intermèdia
amanda stewart
poeta, escriptora i performer. resident a sydney, des de finals
dels setanta ha creat i presentat diversos treballs poètics, de
performance, radiofònics i cinematogràfics a austràlia, el japó,
els estats units i europa. el 1989 va fundar el grup de text-sound
machine for making sense juntament amb jim denley, chris mann,
rik rue i stevie wishart, amb els qui continua treballant, i el
1995 el trio allos amb anne la berge i jim meneses. stewart, a
més, ha treballat amb diversos músics, ballarins i artistes i és
autora també de l’òpera the sinking of the rainbow warrior amb
el compositor colin bright.
stewart llegeix habitualment en solitari i ha actuat en diversos
festivals de poesia, música experimental i de treballs
intermèdia, entre els quals destaquen la biennal de sydney, ars
electronica (linz, àustria), poetry international (rotterdam,
països baixos), el festival de poesia de ginebra (suïssa),
polysonneries (lió, frança), donaueschingen musiktage (alemanya)
i el ten years of soho festival (nova york). el seu llibre-cd
i/t, una selecció dels seus poemes escrits entre 1980 i 1996, va
ser finalista als national digital media awards i va guanyar el
premi de poesia anne elder als premis nacionals de literatura
d’austràlia el 1999. des del 1995 ha dividit el seu temps entre
sydney i europa, on actua molt sovint. el 2003 va ser escollida
per al festival de poesia de berlín i actualment està treballant
en diversos projectes en col•laboració i en el seu nou recull de
poemes. damunt de l’escenari, és una de les poetes més potents i
destacades d’austràlia i aquesta serà la seva primera actuació a
barcelona. |
|
|
|
campsnoexpressatsressonànciesanotacionsdistincionsbuitsabsènciesdisjuncionsentrea
La veu és un instrument únic que té la capacitat de sintetitzar
estructures semàntiques, musicals, analítiques i emocionals. Si
observem més enllà de la superfície de la parla, hi trobem
inicis, residus, disjuncions... el flux dels complexos codis
orals i proposicionals que es recombinen en els límits de la
distinció (cultura).
llòparlatallòsentitallòditvistrecordatescritenregistratsonatextraintedeterminatex
Darrerament m’he interessat per explorar la disjunció entre
diferents formes d’inscripció - orals, escrites i electròniques
- o tipus de memoria, a través d’obres en solitari i també en
col•laboracions com a poeta, performer i improvisadora. Durant
un temps vaig investigar sobre el funcionament dels sistemes
musicopoètics dins del discurs. Em vaig centrar en certs tipus
de discurs per tal de veure com estaven interarticulats per
diversos individus i institucions que utilitzen una sintaxi, un
vocabulari i unes estructures mítiques específiques, a més de
certes arquitectures musicals i no verbals amb sistemes
d’entonació, de ritme, de timbre, de dinàmica i de to diferents.
Volia sentir quina mena de tema assumia un mode específic de
direcció, quins paradigmes era capaç d’invocar i també com
establia les seves connexions. Em vaig interessar en la
complexitat de les gramàtiques orals que funcionen
simultàniament en diversos nivells, tant en l’entorn de la parla
com en la nostra utilització de la veu. Sobretot estava
interessada en la xarxa de sistemes que funcionen dins l’entorn
de la parla a Austràlia.
traintersubjectiucontextcamputilitzaaltresintercanviíntimadistànciasensibledub
En alguns dels meus poemes, com postiche, les seqüències
semàntiques estan estretament pautades tant en format sonor com
en format escrit. En aquest cas concret, un poema està
constituït per dues entitats, una pauta escrita oberta a una
interpretació lateral i una altra pauta sonora que roman fixa i
immutable. Altres vegades faig servir un nombre indeterminat de
pautes paral•leles, la qual cosa vol dir que no és possible
interpretar “l’obra completa”.
“L’obra” significa el treball d’un procés d’encadenament amb
algunes àrees de notació superposades.
telfrecdeparadigmestensiósignetempsrelacionsentreqüestionsexistintignorant
Aquestes peces electroacústiques recents estan compostes amb
relacions i diferenciacions entre llenguatge, música, lògica,
parla, incorporació d’idees lingüístiques, psicoanalítiques,
científiques i filosòfiques. Els modes estan juxtaposats en
tècniques de composició vocal esteses i específiques. El
vocalista es veu obligat/da a generar la seva pròpia performance
a partir d’una àrea de notacions de referència
multiparadigmàtica i d’expressions implícites. Moltes d’aquestes
expressions potencials romanen inarticulades i d’aquesta manera
les peces tenen molt més a veure amb allò que no s’expressa que
no pas amb allò que són. Per exemple, algunes d’aquestes obres
tenen a veure amb les relacions subjecte-verb-objecte, en les
quals el performer (x) està atrapat entre dos conjunts de pautes
(i/it). S’enregistra un parell de pautes (i), dividit en
esquerra i dreta en una cinta. L’altre parell (i/t) s’escriu,
dividit en esquerra i dreta, sobre paper. El vocalista (x)
escolta les dues pautes sonores i alhora que negocia les dues
pautes escrites ha de generar la seva performance a partir
d’aquesta interacció. En el cas de ' mt ', per a veu, textos
modulars i minidisc, els poemes en miniatura enregistrats en
minidisc es fan sonar aleatòriament a fi de crear un nou poema
que gestionarà l’artista en la seva performance. Els camps de
referència topen, conversen, es contradiuen i es modulen a més
de coexistir sense que hi hagi cap referència entre si.
siunsegueixnormesgramaticalsdistorsionadespotsernovoldirqueunestiguiparlantma
La veu, interpretada pel discurs, conté els antecedents i les
tecnologies pròpies de les assimilacions culturals: de quina
manera el so s’organitza en estructura, la gramàtica de les
distincions. La veu ofereix un dels camps auditius més complexes
perquè té l’habilitat d’esmunyir-se lateralment entre una gamma
de sistemes. És possible construir un camp de significants
multireferencial. Per descobrir el tema que s’escoltarà més
enllà dels seus propis límits. Un tema fluctuant. Un tema
atrapat en una simultaneïtat multicausal entre el que és sonor i
el que no ho és.
lamentsinómésaviatqueunestàparlantd’unaltracosa......................................................... |
|
|
|
 |
|
|
|
web design:
kton
y cia |
|