PROPOSTA 2004 . festival internacional de poesies + polipoesies. cccb.  o     
home   programa   seccions + participants                   I  castellano  english 

 

 
seccions + participants
intermèdia

amanda stewart

poeta, escriptora i performer. resident a sydney, des de finals dels setanta ha creat i presentat diversos treballs poètics, de performance, radiofònics i cinematogràfics a austràlia, el japó, els estats units i europa. el 1989 va fundar el grup de text-sound machine for making sense juntament amb jim denley, chris mann, rik rue i stevie wishart, amb els qui continua treballant, i el 1995 el trio allos amb anne la berge i jim meneses. stewart, a més, ha treballat amb diversos músics, ballarins i artistes i és autora també de l’òpera the sinking of the rainbow warrior amb el compositor colin bright.
stewart llegeix habitualment en solitari i ha actuat en diversos festivals de poesia, música experimental i de treballs intermèdia, entre els quals destaquen la biennal de sydney, ars electronica (linz, àustria), poetry international (rotterdam, països baixos), el festival de poesia de ginebra (suïssa), polysonneries (lió, frança), donaueschingen musiktage (alemanya) i el ten years of soho festival (nova york). el seu llibre-cd i/t, una selecció dels seus poemes escrits entre 1980 i 1996, va ser finalista als national digital media awards i va guanyar el premi de poesia anne elder als premis nacionals de literatura d’austràlia el 1999. des del 1995 ha dividit el seu temps entre sydney i europa, on actua molt sovint. el 2003 va ser escollida per al festival de poesia de berlín i actualment està treballant en diversos projectes en col•laboració i en el seu nou recull de poemes. damunt de l’escenari, és una de les poetes més potents i destacades d’austràlia i aquesta serà la seva primera actuació a barcelona.

 

 

 

 

campsnoexpressatsressonànciesanotacionsdistincionsbuitsabsènciesdisjuncionsentrea

La veu és un instrument únic que té la capacitat de sintetitzar estructures semàntiques, musicals, analítiques i emocionals. Si observem més enllà de la superfície de la parla, hi trobem inicis, residus, disjuncions... el flux dels complexos codis orals i proposicionals que es recombinen en els límits de la distinció (cultura).

llòparlatallòsentitallòditvistrecordatescritenregistratsonatextraintedeterminatex

Darrerament m’he interessat per explorar la disjunció entre diferents formes d’inscripció - orals, escrites i electròniques - o tipus de memoria, a través d’obres en solitari i també en col•laboracions com a poeta, performer i improvisadora. Durant un temps vaig investigar sobre el funcionament dels sistemes musicopoètics dins del discurs. Em vaig centrar en certs tipus de discurs per tal de veure com estaven interarticulats per diversos individus i institucions que utilitzen una sintaxi, un vocabulari i unes estructures mítiques específiques, a més de certes arquitectures musicals i no verbals amb sistemes d’entonació, de ritme, de timbre, de dinàmica i de to diferents. Volia sentir quina mena de tema assumia un mode específic de direcció, quins paradigmes era capaç d’invocar i també com establia les seves connexions. Em vaig interessar en la complexitat de les gramàtiques orals que funcionen simultàniament en diversos nivells, tant en l’entorn de la parla com en la nostra utilització de la veu. Sobretot estava interessada en la xarxa de sistemes que funcionen dins l’entorn de la parla a Austràlia.

traintersubjectiucontextcamputilitzaaltresintercanviíntimadistànciasensibledub

En alguns dels meus poemes, com postiche, les seqüències semàntiques estan estretament pautades tant en format sonor com en format escrit. En aquest cas concret, un poema està constituït per dues entitats, una pauta escrita oberta a una interpretació lateral i una altra pauta sonora que roman fixa i immutable. Altres vegades faig servir un nombre indeterminat de pautes paral•leles, la qual cosa vol dir que no és possible interpretar “l’obra completa”.
“L’obra” significa el treball d’un procés d’encadenament amb algunes àrees de notació superposades.

telfrecdeparadigmestensiósignetempsrelacionsentreqüestionsexistintignorant

Aquestes peces electroacústiques recents estan compostes amb relacions i diferenciacions entre llenguatge, música, lògica, parla, incorporació d’idees lingüístiques, psicoanalítiques, científiques i filosòfiques. Els modes estan juxtaposats en tècniques de composició vocal esteses i específiques. El vocalista es veu obligat/da a generar la seva pròpia performance a partir d’una àrea de notacions de referència multiparadigmàtica i d’expressions implícites. Moltes d’aquestes expressions potencials romanen inarticulades i d’aquesta manera les peces tenen molt més a veure amb allò que no s’expressa que no pas amb allò que són. Per exemple, algunes d’aquestes obres tenen a veure amb les relacions subjecte-verb-objecte, en les quals el performer (x) està atrapat entre dos conjunts de pautes (i/it). S’enregistra un parell de pautes (i), dividit en esquerra i dreta en una cinta. L’altre parell (i/t) s’escriu, dividit en esquerra i dreta, sobre paper. El vocalista (x) escolta les dues pautes sonores i alhora que negocia les dues pautes escrites ha de generar la seva performance a partir d’aquesta interacció. En el cas de ' mt ', per a veu, textos modulars i minidisc, els poemes en miniatura enregistrats en minidisc es fan sonar aleatòriament a fi de crear un nou poema que gestionarà l’artista en la seva performance. Els camps de referència topen, conversen, es contradiuen i es modulen a més de coexistir sense que hi hagi cap referència entre si.

siunsegueixnormesgramaticalsdistorsionadespotsernovoldirqueunestiguiparlantma

La veu, interpretada pel discurs, conté els antecedents i les tecnologies pròpies de les assimilacions culturals: de quina manera el so s’organitza en estructura, la gramàtica de les distincions. La veu ofereix un dels camps auditius més complexes perquè té l’habilitat d’esmunyir-se lateralment entre una gamma de sistemes. És possible construir un camp de significants multireferencial. Per descobrir el tema que s’escoltarà més enllà dels seus propis límits. Un tema fluctuant. Un tema atrapat en una simultaneïtat multicausal entre el que és sonor i el que no ho és.

lamentsinómésaviatqueunestàparlantd’unaltracosa.........................................................

   
          web design: kton y cia