|
PROPOSTA
2004 . festival internacional de poesies + polipoesies. cccb. o |
|
|
|
 |
|
|
|
seccions + participants
obertura
salvatge cor
poemes d'albert roig i música de krishoo monthieux
i viola de roda de marc egea. videos de dionís escosa.
ballen àngels margarit i alexis eupierre.
la primavera de 2002 van actuar a l'auditori de caixafòrum de
barcelona un ballarí, alexis eupierre (companyia lapsus), un
músic, marc egea (viola de roda), i un poeta, albert roig. va
ser la llavor de salvatge cor. l'espectacle s'ha enriquit amb la
música de krishoo monthieux (percusionista i compositor,
cofundador del grup francès fff), la ballarina àngels margarit (companyia
mudances), l’actriu sílvia bel i l'artista dionís escorsa (ha
exposat les seves videoinstal•lacions a alemanya, itàlia i
espanya). tots ells creadors reconeguts i amb una llarga
trajectòria al seu darrere. del treball conjunt ha sortit un
espectacle original, fresc i a la vegada madur que amb diverses
variacions han anat presentant a diversos teatres.
l’espectacle s’articula a partir dels poemes d’albert roig, que
recentment ha publicat córrer la taronja (1979-2001), un
compendi dels seus més de vint anys de dedicació poètica. albert
roig ha volgut, per primera vegada, fer pujar els seus poemes en
un escenari en un espectacle sensual i directe després de
treballar durant molts anys amb el format imprès de la poesia i
d’esdevenir una de les veus més destacades i rigoroses de la
poesia catalana contemporània.
|
|
albert roig
tortosa, 1959.
en un recull de cinquanta poemes, córrer la taronja. 1979-2001 (ed.
62/empúries), ha enllestit vint anys de dedicació a la poesia (premis
ausiàs march 1989, carles riba 1993 i miquel de palol 1998).
l’estiu de les paparres o la societat secreta dels poetes i el
gos del poeta (empúries) apleguen els seus articles (i libels)
anteriors a la dècada dels noranta a diari de barcelona, avui i
la revista lletra de canvi. l’any 1999 publica l’assaig creació
del poema (proa. premi de recerca de la fundació enciclopèdia
catalana 1992) i enguany ha aparegut i pelava la taronja amb les
dents. ars amandi (ed.62/empúries). els seus escrits acompanyen
catàlegs de pintors i fotògrafs com perejaume, zush, manel
esclusa, rafael vargas. joan carles martínez ha musicat i
enregistrat poemes seus i de xavier lloveras sota el títol do
del poema. ha traduït amb patrícia manresa ní-ríordáin els
poemes de maduresa de w. b. yeats, l’espasa i la torre (ed. 62/empúries,
en premsa). enguany ha estrenat amb la cantant taize i el músic
edu tupi, brasilers, l’espectacle e descascava a laranja com os
dentes/i pelava la taronja amb les dents.
àngels margarit
terrassa, 1960
des de fa 27 anys es dedica a la dansa en les diferents vessants
de ballarina, pedagoga i coreògrafa. després de 6 anys amb el
grup heura, un dels grups pioners de dansa contemporània del
país, el 1985 crea la cia. mudances, amb la qual ha realitzat
els espectacles mudances (1985), kolbebasar (1988), la sèrie
solo per a habitació d’hotel (1989-2000), atzavara (1991), corol•la
(1992), grevenhofkai (1992), suite d’estiu (1993), saó (1995)
-en col•laboració amb maria muñoz-, arbre de te (1996), tèrbola
(1998), l’edat de la paciència (1999), l’edat de la paciència/00
(2000), peces mentideres (2001), el somriure (2001), origami
(2002) -espectacle per a públic jove-, la video instal•lació amb
performance estances (2003) i urbs#1/càsting (2004). aquests
espectacles han estat presentats a europa, canadà, ee.uu.,
sudamèrica, el japó i austràlia. dins del camp de la
improvisació, col•labora amb andreu corchero, maria muñoz, rosa
muñoz, alexis eupierre, mònica valenciano i amb els músics joan
saura, steve noble, entre d’altres.
alexis eupierre
eua, 1966
estudia dansa a l’institut del teatre de barcelona i a la
universitat de nova york, the julliard school, on es gradua
l’any 1990. ha ballat amb àngels margarit (cia. mudances), david
zambrano, mark thompkins, margarita guergué, john jaspers.
director artístic i coreògraf de cia. lapsus dansa, creada el
1997 a barcelona, i membre fundador de la caldera (centre per al
desenvolupament d’activitats coreogràfiques). el 1991 és
escollit el millor jove coreògraf espanyol per al festival
internacional de venezuela i l’any següent per al festival
d’hamburg. el solo amarduele ha estat seleccionat per fer el
circuit de les sales alternatives espanyoles i la companyia
lapsus participa en el iv centenari del quijote, promogut per
l’instituto cervantes. eupierre excel•leix en el difícil art de
les improvisacions de dansa; a part dels seus nombrosos solos,
ha fet improvisacions amb àngels margarit i amb clarinda mclow.
krishoo monthieux
parís, 1958
el 1991 funda fff (rock-funk) i entre 1991 i 2001 realitza
diverses gires mundials. grava quatre cds amb fff: blast culture
(gravat a nova york, produït per bill laswell i amb un primer
videoclip realizat per spike lee), free for ever (gravat a
londres i produït per marc wallis, sonor & zildjan), l’àlbum en
directe vivants (gravat al festival eurockéennes de belfort) i
fff 4. el tercer àlbum de fff, gravat a parís, va ser guardonat
a la revista “victoires de la musique” com el millor espectacle
en directe de l’any 1996. realitza ladj” amb el seu germà
christophe monthieux (island records). el 1998 crea amb
christian lechevretel el grup liquid i editen dos àlbums: esto
no es un laberinto (home line music / logistic records) i liquid.
també fan la música de la pel•lícula de michel blanc embrassez
qui vous voudrez. col•labora amb steeve shan a rencontres live
project a bèlgica i a espanya amb suzo sainz i tino digeraldo en
la gravació de l’àlbum q. enguany ha fet la
música dels darrers
espectacles d’albert vidal, estrenat al tnc, i de mudances, la
companyia que dirigeix àngels margarit, fet per al fòrum
barcelona 2004.
marc egea
barcelona, 1973
llicenciat en filosofia per la universitat central de barcelona.
a partir de 1996 s’especialitza en la viola de roda i realitza
diversos cursos amb mestres diversos com pilles chabenat,
valentin clastrier i pascal lefeuvre. col•labora en
enregistraments de diverses formacions i artistes del món de la
música tradicional, ètnica i experimental. com a músic solista
ha enregistrat dos cd’s, d'aquí, d'allà i de més enllà (tecnosaga,
2002) i melanocetus (inèdit, 2003), i el cd les ratlles del món
(audiovisuals de sarrià, 2003), amb el rapsoda francesc ten. és
compositor de les músiques per a l’espectacle sonets de
shakespeare per a viola de roda, actor i actriu (abril 2004) i
per a l’espectacle amarduele d’alexis eupierre. actualment, a
més del seu espectacle propi com a solista, forma part de el
pont d'arcalís, del quartet de violes de roda symphonia quartet,
dirigit per pascal lefeuvre, forma duet amb l’acordionista cati
plana i col•labora en la macroformació els ministrils del camí
ral. ha estat membre resident del festival lem de músiques
contemporànies, el director del qual, victor nubla, li confià
una composició per a la banda municipal de barcelona (estrenada
el 2003).
dionís escorsa o’callaghan
tortosa, 1970
viu entre barcelona i berlín. a més de l’escenografia de
salvatge cor, ha realitzat vidoescenografies per als espectacles
como casas (festival internacional de teatre de sitges 2004),
vacances (festival internacional de teatre de sitges 2003) i
noves veus, nous poetes de lurdes barba, xavier albertí i albert
roig (festival de teatre grec 1997, convent de sant agustí,
barcelona). participa amb videoinstal•lacions a quòrum (barcelona,
2004), loop 2003, la biennal d'arte contemporanea di porto
ercole (roma), festival internacional de teatre al carrer de
tàrrega, la triennal barcelona art report (ex-parc d'atraccions
de montjuïc, barcelona 2001), festival internacional de teatre
visual de barcelona (2000), la ciutat de les paraules (barcelona
2000) i proyecto espacio público puerta de atocha (madrid,
1998), entre d’altres. dionís escorsa comença interessat en la
pintura i el dibuix figuratius i de seguida s’interessa i
treballa en filmacions en super 8 i en vídeo. les seves
principals exposions individuals són el poeta quan calla (madrid
2004), l’escarceller (palma de mallorca 2003), robatori (berlín
2002) i el cap al terra (barcelona 1999). |
|
|
|
|
|
L’ànima aviat enverina el cos i pren formes malaltisses,
no suporta ser mirada. Els uns la porten als dintres, als altres
els és ombra—Ningú no camina al seu devora.
Albert Roig, Que no passa, Ed. 62, 1990
OFICI DE POETA.
ELS LLIBRES DE MERAVELLES D’ARNAUT DANIEL, DE MANOEL DE BARROS,
D’ABU-NUWÀS
A Auto-retrato Manoel de Barros diu que ha inventat trenta-cinc
desobjectes, coses de poetes, coses inútils. Però només en cita
cinc. En un altre poema en dóna dos més. Són: unes alicates
cremoses, un obridor d’albes, una agulla imperdible d’agafar
silencis, un clau que remoreja, una rosca de vellut, un
escurçador de rius, uns estiradors d’horitzons—um alicate
cremoso, um abridor de amanhecer, uma fivela de prender
silêncios, um prego que farfalha, um parafuso de veludo, um
encolhedor de rios, um esticador de horizontes. Barros s’inspira
en Arnaut Daniel. El provençal va inventar una pala de fer munts
i més munts de vent—d’aura, escriu. Albert Roig sols n’hi ha
sabut afegir dos: un colador d’oblits i una màscara d’espill
d’onada i de boca de negre avenc que la veu li torna de veu de
dona o d’infant. És, diu, un fil de veu embriaga de la terra,
lluent com la teranyina que estén rosades, plenilunis, vent
plata d’oliveres.
Un colador d’oblits. Els quarts d’escriure i de corregir i els
de la imitació plena i d’esborrar-la. Abu-Nuwàs, al-Hàssan Ibn
Hani, abans de ser el poeta de Les mil i una nits, abans
d’escriure un vers propi, va haver de saber-se de cor, com un
rawi, mil fragments de poetes antics. Després de recitar-los el
seu mestre, Khàlaf al-Àhmar, va manar-li que els oblidés tots
abans d’escriure el seu primer vers. La poesia, com la dansa:
l’art que s’ha d’aprendre i desaprendre.
RONDA DE
CÓRRERS I NITS
Verges i gossos al carrer
Córrers i nits de ronda
I les velles que les puces pentinen
Al carrer
Despitralades
I els bords i les mules que cada dia es muden i ballen al so que
toca
I aquella esquella cega
I coixa i mig
I les dones més preades i en més punt de saó
A la canya enrastrades per les goles de la més bella mentida.
― “Un burro així em porte i no el cavall que m’arrossega i em
vol i em fa malbé” crides
Com xales
Santa dona que em caves la fossa amb les dents del teu riure
Dolçors que em parlen de la Terra Nova.
I la més alegre la olor més bona
Que em taques de sang
L’incert deixant de la saliva
Verge.
I tu
Que em despulles ara
Gotes de mel als llavis i la clau a la bossa
I la clau a la bossa del cor més negre a les dents del cor més
negre la riallera
La que m’amagues l’ampolleta i el ciri cremes de la paret a mig
fer
Cor tendre negre sempre a mig fer
Tu també.
I em dius
― “La Vella de les Culpes
És sa filla sense dolor nascuda d’una conquilla
Sense culpa”
I rius.
I jo et dic
I jo vos dic estimades que alegres m’acudiu
A cadascuna vos dic ara
Jas un paner de figues velles vés-te’n a la casa veïna
Que n’hi ha un poc més
Hi ha
Soldats del pa i estaquirots i els ratllats rondalls i els
polits pelacanyes i els xollats bavarotes ratllats
I el tocat de l’ala
I la titola més desmenjada la més blava i el glavi més iracund
I el vell savi de somriure amagat mig amarg mig beatífic
¿Quina estranya droga li aigualia la sang
Digues?
I pensa
Velles envejoses, vells desgraciats,
Que feu fàstics a les mosques.
I pensa
I que és tendra encara l’olor de l’oblit
D’ales i cendra.
La Verge vella i el magre gos de les puces a l’era.
La vida—Tot a mig fer.
Són acords de mosques
Núvols.
Albert Roig
inèdit |
|
|
|
 web design:
kton
y cia |
|