|
La
gent que va crear la Text-sound
composition no es considerava seguidora de la
tradició dadaista-futurista sinó més aviat gent que
utilitzava una eina nova i diferent: el magnetòfon
enlloc de la màquina d’escriure. No volien fer tornar
la poesia a l’actuació en directe, que semblava un
pas enrere, sinó que volien nous mitjans per
distribuir-la, com ara els enregistraments o la ràdio.
La text-sound
composition no va ser factible fins als anys
cinquanta, ja que fins llavors els magnetòfons no
estaven a l’abast del poeta.
La
Text-sound
composition és un mitjà intermedi (intermedium)
creat per omplir l’espai d’expressió entre la
poesia i la música que estava pràcticament inutilitzat
abans que sorgís la text-sound
composition.Tres paràmetres, dos del món de la música
i un del món del discurs, em semblen especialment
importants per a la creació de la text-sound
composition; tots tres són presents en totes les
millors obres text-sound:
(1)
L’ús d’informació no-semàntica del llenguatge
oral. Aquest és un element essencial en tota mena de
comunicació lingüística directa. Aquest concepte és
fàcil d’entendre si prenem com a exemple la gent que
no podria escriure una carta a la seva mare però que
pot comunicar fàcilment les “gestalten” més
complexes i mig subconscients de l’experiència quan
es troba davant de la persona. Òbviament el so de la
veu és el que conté el gros de la informació;
l’esforç per trobar i aïllar els elements que
contenen la informació i adaptar-los després a un ús
poètic ha preocupat a molts artistes text-sound. Alguns ho aconsegueixen utilitzant exclusivament
micropartícules lingüístiques i sons prelingüístics;
d’altres aïllant aquestes partícules i el so del
text parlat amb mitjans electrònics.
(2)
Manipulació del temps. És un element musical i podríem
dir que d’alguna manera és la base de la música.
Tota la bona música és filla del temps biològic del
compositor; de manera comprimida o dilatada, conté tot
el que passa durant aquell període de temps de la seva
vida i tot el que el compositor i el públic vulguin
trobar-hi. Aquesta “fotografia del temps” només pot
fer-se durant el procés de creació i una vegada
acabat, el qui l’escolta no pot modificar-la.
(3)
Polifonia. Aquest també és un element formal del món
de la música, que aquí vol dir la possibilitat de
trobar diversos processos de creació simultanis. És
ben sabut que qualsevol persona pot fer quatre coses
alhora simultàniament amb relativa facilitat; la ment
humana funciona així; la literatura escrita no pot
reproduir-ho, ja que ningú no pot llegir més d’una
paraula a la vegada. Els poetes visuals han intentat
aconseguir-ho, de manera poc satisfactòria, mitjançant
arranjaments tipogràfics dels textos. Només la text-sound composition ha pogut fer-ne un ús poètic significatiu.
La
text-sound
composition aconsegueix unir l’exactitud del
llenguatge escrit amb la manipulació del temps i la
complexitat de la música; és per això que ofereix una
experiència insòlitament rica i penetrant a tothom que
l’escolta.
Sten
Hanson
Traducció: Roger Garcia Coll
|
