l’obertura del festival corre a càrrec de dues figures destacades dels circuits underground de barcelona, el poeta enric casasses i el músic pascal comelade. es tracta de dues veus personalíssimes que fa anys que col·laboren i que la complicitat de l’amistat aconsegueix fusionar a la perfecció.

(barcelona, 1951) és una de les veus imprescindibles de la poesia catalana actual i el més reconegut dels poetes que durant els vuitanta i els noranta van alimentar l’escena poètica contracultural de barcelona, que ha derivat en una veritable cultura de l’oralitat poètica. ell és un dels responsables, doncs, que la poesia s’hagi obert i que haguem tornat a escoltar poesia. a més, premis com el carles riba (calç) i l’ausiàs march (d’equivocar-se així) li han reconegut el favor de la crítica. http://www.uoc.edu/lletra/noms/ecasasses/

(vernet, 1955), sense deixar el seu rosselló natal, ha aconseguit que les seves melodies impossibles de pianos i joguines donin la volta al món, sovint acompanyat de la bel canto orchestra. la seva música neix d’unes recerques i uns interessos diversos, que van des de l’experimentació a la música tradicional. és autor, a més, de l’enciclopèdia logicofobista de la música catalana (llibres del trabucaire, 1993). col·laboracions amb p.j. harvey i richard pinhas acaben de completar una discografia extensíssima.

La vida, que és més capritxosa que una gata domèstica i salvatge, s'ha refregat amb el teu cos i t'ha carregat de l'electricitat manyaga que posa en marxa els mecanismes de l'alba els dies que el sol surt enamorat i tot el cel en sent l'esgarrifança. Però la vida, que és més capritxosa que una lleona que vol follar, no em va deixar veure en el sol ixent res més que el vestit que t'havies tret i que tu jo no sabia on érets. 

Enric Casasses Figueres

el lloc ample o espaiós a l'interior d'una població, on solen confluir diversos carrers del punt de l'horitzó per on surt el sol, la porció determinada de l'espai del llevant, la part d'una cosa, separada o no del tot del punt de l'horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis, cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa de l'Est, una entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta d'aquest punt, l'essència d'un forat molt petit, el fons de l'ésser de l'obertura, la part inferior de l'efecte, la planta baixa del resultat, l'habitació de la solució (la plaça d'Orient as Locus Solus)

Pascal Comelade
[publicat al full de l'ateneu artesà, obra D'ARTESÀ, número desplaçat del mes descervellament de l'any 113]