LA BELBEL UNDERGROUND

una obra de Carles Hac Mor + Gerard Altaió +Eduard Escoffet

Mercat de les Flors
Sala MAC
dijous 30 de març, divendres 31 de març i dissabte 1 d'abril, 21h
preu entrada: 5 eur
http://www.mercatflors.org

L'Epai Escènic Joan Brossa i el col·lectiu projectes poètics sense títol - propost.org presenten l'obra de circ de text La Belbel Underground, escrita a sis mans entre els poetes Carles Hac Mor, Gerard Altaió i Eduard Escoffet. L'obra s'emmarca en les activitats del cicle BarriBrossa, que cada any organitza l'Espai Escènic Joan Brossa a diversos punts de la ciutat.

L'obra enfronta circ i text i crea un espai híbrid en què dos actors (una trapezista i un funambulista) són tots els personatges i no en són cap de definit. El text vola per damunt dels espectadors i les paraules es gronxen o superen un equilibri impossible. I encara més difícil: tots els trucs són a cara descoberta i ningú aconsegueix tocar de peus a terra, mentre una colla de grallers, comandats pel director d'escena, el Domadós, perden el fil. El plàtan de l'obra que inspira La Belbel Underground, un cop entrat en un escenari teatral, s'ha obert i ha deixat de ser Warhol per esdevenir Miró, entre les aparicions de la Romy Schneider i d'autors teatrals que abrandadament defensen un teatre tangible.

Sota el lema de Sebastià Gasch "Força, equilibri, gràcia i destresa", l'obra ressegueix les flaires i les corredisses del circ tradicional, sense oblidar les pertinents reflexions sobre el teatre català contemporan: en què ha cambiat des que s'hi fan amanides tropicals amb pinya de llauna? És prou "de veritat" el que veiem als escenaris? I com a resposta, els autors etziben asseveracions de Ramon Gómez de la Serna o de l'actriu de porno Nadine Chevalier. En els tres actes de La Belbel Underground hi regna la desidentitat i la Sissí i el Nonó es despullen en confessions indomables.

La Belbel Underground vol, en aquest entramat, reviure la figura de l'arlequí: avui dia una estètica no de l'arlequí de rombes pintats ni del pierrot d'entre bambalines, sinó de les colomines epilèptiques. Un encontre entre text i moviment sense edulcorants.

Repartiment
Nonó (corda fluixa): Biel Rosselló
Sissí (trapezi): Maite Sanjuan
Domadós: Toni Altaió
I la col·laboració especial de Joan Vinuesa i els grallers dels Castellers de Barcelona

Fitxa tècnica
Producció executiva: Eduard Escoffet, Gerard Altaió
Il·luminació: Ana Rovira i Martí Sales
Assessorament de circ: Ricard Panadès
Assessorament escènic: Jordi Oriol

Una producció de projectes poètics sense títol - propost.org i Espai Escènic Joan Brossa

En el marc de BarriBrossa 2006

Agraïments
Grallers dels Castellers de Barcelona
Joan Vinuesa
Mònica Alzina
Marcel·lí Puig
Companyia Circ Kabam
lainvisible

Més informació:
http://propost.org/labelbel
http://www.espaibrossa.com
http://www.mercatflors.org

Els actors

Biel Rosselló (Barcelona, 1977) és membre de Circ Kabam, una jove formació oberta a altres disicplines formada el 2001 i que ha presentat, fins ara, els espectacles Gazzz... i 3 quarts d'espera. En tota l'obra no abandona mai la corda fluixa i és aquesta la seva primera experiència com a actor-funambulista. http://www.ciakabam.net/

Maite Sanjuan (Barcelona, 1974), en el món del circ, és també coneguda amb el nom de Lola. Membre de la companyia Lorrojo, creada a Barcelona el 1997, en una fusió entre la dansa, el teatre i les tècniques circenses. Actualment, viu i treballa entre Brussel·les i Barcelona. http://www.lorrojo.com/


Els autors

Carles Hac Mor (Lleida, 1940) és un dels grans referents de l'escriptura d'avançada de la literatura catalana actual. Ha treballat en tots els fronts possibles de l'escriptura i amb una únic objectiu de múltiples cares: la llibertat absoluta. En el camp escènic, deixant de banda els seus recitals poètics, és autor amb Ester Xargay de la protoòpera paraparèmica i dansada Tirant lo Blanc la.
Gerard Altaió (Santa Perpètua, Barcelona, 1978) i Eduard Escoffet (Poblet, Barcelona, 1979) són els autors, amb els també poetes Josep Pedrals i Martí Sales, de l'obra ¡Wamba va!, presentada al Mercat de les Flors en motiu del BarriBrossa 2005. Tots dos s'han dedicat a tota mena d'activitats poètiques, des de recitals a l'agitació en forma de revistes o programacions.

Text del programa de mà

Philip Astley, nascut a Newcastle el 1742, realitza al barri de Lambeth els primers shows amb cavalls i sabre fent de genet. Lloga, posteriorment, el camp de Halfpenny Hatch. El 1770 trasllada la companyia a prop del camp, en un solar per edificar. Neix així el circ modern. El 1779 es converteix en un amfiteatre de fusta, l'Astley's Royal Amphitheater of Arts. El 1782 adquireix un terreny a França, al Faubourg du Temple, de París.

El 2006, dos personatges indiferenciats, sense gaire gènere i cap continuïtat psicològica es canvien constantment els papers. I no en tenen, de papers. Aire. Un tercer personatge, el Domadós, executa funcions de llums, seguretat, home-anunci i atrezzo. Text. Un circ rescrit per fer-lo volar en companyia d'abisme. Moviment. La dramatúrgia passarà per sobre dels espectadors i deixarà un toll de màrfegues per terra. Risc. Una estètica no de l'arlequí de rombes pintats ni del pierrot d'entre bambalines, sinó de les colomines epilèptiques. Arena.

Un encontre entre text i moviment sense edulcorants. No apte per a iniciats. Sessió infantil, sessió de diumege i sessió de matinada. Sense concessions: diàlegs realistes i escenes fortes i conceptuoses.

Una obra escrita a sis mans per Carles Hac Mor -postescriptor paraparèmic i pelpelià-, Gerard Altaió -l'Antipoeta- i Eduard Escoffet -un que no fa llibres.